Ara ja n’ha fet 2!

Sempre hi ha un lloc per pensar en tu, tot i que, el buit que vas deixar l’ha omplert una cridanera que es diu Lola. Però sempre tenim un record per tu, un somriure, un pensament....això la Buti, ja s’ho hagués menjat...això la Buti tal cosa o tal altre... de vegades la Lola, ve igualment, quan sense adonar-nos la cridem Buti...és tan difícil tot i que sou com la nit i el dia. Aix petita! la Lola t’hauria emprenyat molt, és molt pesada, sempre vol que li facis cas, que juguis i sobretot no suporta que fem el ronso els dissabtes i diumenges, segur que li hauries marcat el terreny molt ràpid.... però segur que també t’agradaria, ens ho hauríem passat molt bé tots junts. En Sam li deixa fer de tot, el martiritza moltíssim, el mossega, l’emprenya, pobre Sam és un sant baró!
De totes maneres, encara ets en el lloc on mai has deixat de ser, el meu cor te un apartat que es diu Buti i cada dissabte quan li trec la pols tinc un record per tu.
T’estimo!

1 any sense la Buti

El dissabte 20 de març va fer una any que no és amb nosaltres, encara de vegades em sembla sentir que corre per casa, la sento moure's o la intueixo. Pensava que passaria millor, però el temps et porta sempre records, una excursió, un riu, un moment...ostres la vaig estimar tant que em sembla que encara no m'he refet.
Encara fa mal.